Lectura recomanada per "Papereria del Mercat"
El cementiri de Praga d' Umberto Eco
Sinopsi:
Un homenatge a la novel·la clàssica en què res és el que pareix i ningú és qui diu ser.
«Em fa vergonya posar-me a escriure, com si despullara la meua ànima.»
Així comença el relat vital del capità Simonini, un piemontés establit a París que des de jove es dedica al noble ofici de crear documents falsos. Estem al març de 1897 però les memòries d’este curiós individu comprendran tot el segle XIX. La infància de Simonini transcorre a Torí, amb la permanent disputa entre el seu iaio, un conservador monàrquic antisemita, i son pare, un revolucionari disposat a lluitar per les causes més nímies. Molt prompte, el jove demostra les seues habilitats per a l’engany i es convertix en espia. A través de les seues investigacions descobrirem el més insòlit, inclús a un Garibaldi al servici de la maçoneria. Obligat a deixar Itàlia per ser home «que sap massa», el capità s’instal·la a París, i molt prompte el poder francés recorre als seus servicis perquè falsifique tot tipus de documents i espie les maniobres prussianes, però també a certs personatges influents de la política del país. L’ajuda en esta tasca el Clergue Della Piccola, un clergue extravagant i ambigu, l’alter ego de Simonini. Així, servint a l’un i l’altre, Simonini es veu involucrat en tot tipus d’intrigues polítiques i esdeveniments socials, des del sorgir de la Comuna fins una incursió en les sectes satàniques. Glotó empedreït i misogin fins a la medul·la, es convertirà en un vell astut i hipòcrita però cal estar atents al seu relat perquè només descobrint què va passar en el cementeri de Praga aconseguirem entendre eixe segle confús que ha sigut el xx i descobrir veritats incòmodes del xxi. Passant per molts dels grans episodis que van marcar el segle xix, Eco construïx un gran homenatge a la novel·la pròpia de l’època, el fulletó. És més, són les novel·les de Dumes i Sue les que inspiren el falsari en la creació dels seus documents, de tot això es deduïx que és la realitat la que còpia a la literatura i no viceversa. En El cementeri de Praga, res és el que pareix i ningú és qui realment diu ser: tot és segons convinga, perquè, ben mirat, la diferència entre una fada i una bruixa és només una qüestió d’edat i encant…
